Ahir el Tete va sortir a córrer per la muntanya, i quan va arribar em va dir que demà, o sigui avui, hi tornaria amb nosaltres (la Maria i jo), que el paisatge era molt xulo i valia la pena anar-hi.
No ens hem fet pregar gaire i aquest matí ens hi hem plantat... evidentment no corrent... amb cotxe i caminant una estona. I si, valia la pena veure-ho! impressionant la boira gebradora que hi havia! la Maria al.lucinava! i jo, casi, casi! :) i això que diu que avui ja estava casi tot desfet!
Sempre l'he trobat molt curiosa aquest tipus de boira, per allà on passa deixa rastre i en el sentit de cap a on anava. Aquí unes mostres del que hem vist, però evidentment, no es pot comparar amb la realitat... (tot i que he fet el que he pogut!)
i si, feia fred si! però ha valgut la pena!
