dissabte, 4 de maig del 2013

faig pa

Tinc una nova afició... i no sé d'on trec el temps realment, però m'agrada! :) i ben sa que és! 
Tot va començar amb el regal de la meva germana d'una panificadora, però el pa, tot i sortir bo, no m'acabava de convèncer. 

Els Panarres de Tarragona van organitzar un curs de pa bàsic (utilitzant massa mare!) i una amiga i jo ens hi vam apuntar. Un curs fantàstic i recomanable per introduir-te en el món del pa. Desde llavors que no hem parat, i els whatsapp entre ella i jo consistien en intercanviar grams, hores de repòs, fotografies finals del pa i mmmm... que bo! i als de casa també els agrada! jejejej 

Ha sortit de tot, pans totalment plans, pans cremats (per despiste de que tenia el forn encès fent roses per Sant Jordi!), pans amb poca sal, etc... però ara, tot i que no en sé gens, comparat amb els grans panarres, vaig fent pràctiques i crec que ja m'he fet amiga de la massa mare i ens anem entenent força bé. També he arribat a la conclusió que els pans que agraden més a casa són els panets petits amb llavoretes i aquesta és la meva última enfornada! 



Pans de sègol, de llavors de rosella i de farigola i romaní del tros (més naturals impossible!)! 
El procés el vaig adaptant als meus horaris i treient-me alguna estona de son, algun cop potser ha fermentat alguna hora més del que tocava, però tot i així el pa ha sortit bo.


Em falta la iconeta de la cara amb la llengua fora! jejeje :P

16 comentaris:

orange/chocolate ha dit...

Ei, quina gràcia!! Jo també estic amb "les mans a la massa". A casa també triomfen els panets petits amb llavors (amb pipes de carbassa són èxit assegurat ). Encara no he aconseguit que la crosta quedi com m'agrada, però no tinc gaire temps d'experimentar.

Anònim ha dit...

Maria, temps per fer pa??? Algun dia jo també podré! jajaja Les fotos precioses, el pa torradet com a mi m'agrada i la teva nova afició, una bona inversió el teu taller de fer pa i més en temps de crisi, sí senyor!

Ganxetades ha dit...

Oh! Quina bona pinta!!
Jo ho vaig intentar i uns anys vaig fer servir bastant la panificadora, però el resultat no era cap meravella i em vaig cansar, potser algun dia ho reprenc!

Ana ha dit...

La masa madre es mi asignatura pendiente! Pero me temo que va para largo.. Tienen una pinta estupenda tus panes, Maria, seguro que te salen riquísimos!

Heva ha dit...

Me encantan María, esa es una cosa que me falta, la panificadora :)

Laia ha dit...

Jolines tu, i ara pa! Quina bona pinta!!
Jo soc incapaç de trere'm hores de son, soc una marmota ;)

margarida ha dit...

Mariaaaaaaaaaaa! Alguna cosa sospitava, però no sabia que ja t'havies convertit en una professional! Quin goooig! Ara sí que fas ràbia tu!

Sònia ha dit...

Apa, una altra que s'ha enganxat al pa. Fa realment goig :-)

ginesta ha dit...

quina bonta pinta, Maria!! segur que estan boníssims!! ja compartiràs els teus secrets :D

ElPanaderoCasero ha dit...

T'han quedat molt bé!!! tenen molt bona pinta!

lo didal ha dit...

Ummmmmm quina bona pinta!! Fan molt de goig.

Paula ha dit...

Quina bona pinta! Jo fa temps que m'hi vull llançar, però crec que em fa falta un curset...

L'oloreta que et deu quedar a casa després...

Anna MP ha dit...

Ostres quina gana per favor i quina pinta més xula!!!

Et felicito!

Anna

Muns ha dit...

Quina pintaaa!!! Que estàs una mica desconnectada!? Passa't pel meu bloc que t'hi he deixat una coseta ;) http://cosescosides.blogspot.com

FormyCake ha dit...

Todo un mundo el del pan, este tiene una pinta deliciosa!!

Enhorabuena por el blog!!

Te dejamos nuestra web si no te importa: FormyCake

Un saludo

Anònim ha dit...

Que bonic ... i quina feinada ... només tinc una pregunta, ¿aquest tipus de pa aguanta molt sense possar-se dur? Ho pregunto perque valdria molt la pena fer una bona quantitat i despres congerlar-ho i anar treient per l'esmorar a la feina. Un entrepa així i un bon café a la feina es una pasada de bo. LLastima que la maquina de cafe de la feina no fa el cafe gaire bo, els hi haurè de recomanar que comprin una maquina nova.