L'osset li diu al pollet:- Jo marxo i me'n vaig a casa de l'Unai.
I el pollet li respon:
- Ah! doncs jo vaig tirant cap a casa la Laia.
Mentrestant els dos portaxumets xerraven, la Maria s'ha menjat el seu iogurt per berenar, en un nou parc que hem descobert avui, el Parc del Mas de Miarnau, gràcies Montse T.!
8 comentaris:
ohhhhhhhhh!!!!!!! t'han quedat preciosos! moltíssimes gràcies!
i que llestos aquests portaxumets que ja sabien a quines cases anirien! jajajaja!
molt maco el parc de mas miarnau no, sembla que la Maria hi ha estat molt a gust!
que coriosos que queden aquest portaxuments, no els havia vist en lloc , i la ovella dels post anterior es fantastica.
Soc seguidora del teu blog. Tot el que fas és xulíssim. Aquests portaxumets són molt originals, potser t'en copiaré un per regalar-li a uns amics que Dissabte van tenir una nena.
m'encanten, Maria!! :) fa temps vaig intentar fer-ne un per la Laia, però no me'n vaig sortir...
Qué txulos! i són molt pràctics, però de vegades els xumets es perden igualment! Nosaltres potser haurien de reposar amb un semblant als teus!
A l'Unai li ha encantat!!
El tenim preparat per posar quan aconsegueixi agafar el xumet. I si no, el portarà igualment; és que és tan bonic!
Els he vist ara mateix al vostre bloc comunitari! Són genials!
he vist el pollet en directe i és xulíssim! m'encanta el color blau del cordill, quina llana és?
Publica un comentari a l'entrada