Tal i com explica la Margarida al seu bloc http://agullesdecap.blogspot.com/, no ens coneixem (bé ella sap qui sóc, però jo... fins que no la vegi, no sabré si la tinc vista o no), som veïnes de paret amb paret! Ens vam "conèixer" a través del seu bloc, jo volia començar a fer amigurumis, i trastejant per internet vaig arribar al seu espai, i li vaig preguntar si em podria dir on trobar informació i quin em recomanava fer per començar. Ella em va reconèixer de seguida... jo no.
El fet, és que ja he fet 2 amigurumis, els que ella em va recomanar, i seguint les seves instruccions per email, els vaig poder acabar. Estava tant contenta del resultat final que vaig decidir regalar-n'hi un. Li vaig enviar pel balcó! lligat d'una cordeta, per si es posava a ploure o feia molt vent, el podria salvar i tornar-lo a entrar a casa, si ella no el trobava a temps. El Tete em va dir que li escrivís un email i li enviés una foto del seu balcó. Així ho vaig fer.
Quina sorpresa i quina alegria la meva al veure que m'havia enviat ella també, al cap d'una estona un sobret tancat amb aquesta floreta que us adjunto. És una agulla de pit que he lluït durant aquests dies per Santiago de Compostela! Veritat que és bonica tant la història com l'agulla?
Gràcies Margarida! :-)
3 comentaris:
jejeje! les casualitats són molt xules!
ara només ens falta el cara a cara. Dimecres potser? (espero no estar de part!!)
ja hi he pensat ja que dimecres potser estàs de part! ... no m'ho facis això!!! :-)
Si tot va bé, dimecres vindré a conèixer-vos!
Quina casualitat! Que petit que és el món...
Publica un comentari a l'entrada